Aquesta mítica pregunta que ha posat tant de moda el senyor Mouriño, és la que més vegades he sentit últimament desprès d’explicar aquest repte. Intentaré explicar-ho.
Quan em van explicar per primera vegada el que volien fer, jo també vaig pensar el mateix: “¿Por qué?”. Quin sentit té anar fins a Mallorca nedant durant 3 dies( si tot va bé), nedant de nit, nedant amb animalons que fan una companyia difícil d’agrair, menjant malament, dormint poc, havent d’entrenar durant força temps abans, compaginar-ho amb la feina, els estudis, etç, etç....
Doncs quan penses en totes aquestes coses el tema no pinta gens bé i poc té al seu favor, però en tot això també hi ha moltes altres coses que s’han de tenir en compte.
Aquest repte és una oportunitat per poder situar a Mataró en el mar, doncs moltes vegades tinc la sensació que aquesta ciutat hi viu d’esquenes i no l’aprofita tant com es podria ni tampoc en té masses ganes ( de moment). Això val a dir que és una sensació pròpia, segurament hi haurà molta gent que no hi estigui d’acord.
Per altra banda també és una gran aventura amb moltes vivències i emocions que podrem compartir amb la gent del grup quan estiguem a alta mar i durant aquests temps d’entrenament i planificació de l’activitat. Amb al pas del temps he aprés que l’únic record que queda de les coses són les emocions viscudes i, només per això, ja val la pena treballar pq siguin el millor possibles.
També haig de reconèixer que hi ha una part “professional” que penso que és interessant, doncs actualment m’estic dedicant a l’entrenament de persones, grups i empreses ( entre d’altres coses) amb SiKsports , i ja que ens van demanar que portéssim la part de la planificació esportiva , doncs perquè no formar part també activament amb tot plegat?
Dit i fet, cap a Mallorca s’ha dit!
Molta gent és fixa amb els últims tres dies,els dies de la travessa. Jo penso que és la cirereta del pastís. Per mi el que és més interessant són tots aquells dies en que compartim entrenaments, que quedem per planificar les tasques a realitzar durant la setmana, quan discutim entre nosaltres per algun tema que de segur el senyor VM veu clarament com enfocar-ho, o el senyor PD ens organitza tots els horaris, fins i tot els de la família o el FS va fent els seus “pinets” com a Blogger.
És així, la travessa és la final d’un camí emocionant, complicat, divertit i enriquidor,dur i moltes coses més que difícilment canviaria per anar nedant d’aquí a Mallorca.
Ja posats, us deixo la ruta de l’últim entrenament que varem fer a mar obert amb el senyor FS alies el PC, amb el neoprè Synergy que tenia amagat al fons de l’armari i que tant he trobat a faltar. Això de sentir l’olor de la goma del neoprè em fa posar la pell de gallina i també em recorda grans batalles en “alta” mar. XDDD
Aquí us deixo el detall de la ruta del dissabte.
Per si no la podeu obrir: http://tpks.ws/gvNJ1VmF
Salut i kms,
Bernat
