Horitzons d'Aigua

Aquí podreu seguir el nostre dia a dia, mentre ens preparem per aquest gran repte. Mataró - Mallorca nedant... Uffff!

dimarts, 24 d’abril del 2012

Video motivador de Miquel Suñer

Miquel Suñer es considera a si mateix un "alpinista de la natació". Aquest nedador de llarga distància en aigües obertes vol completar la Triple Corona, un dels reptes més importants del món en natació a mar obert. Va creuar el Canal de la Manxa el 2010, va participar en la Manhattan Island Marathon Swim el 2011 i vol intentar nedar el Canal de Catalina el 2012.

dimarts, 17 d’abril del 2012

Entrevista al Culturetes de Mataró Radio

El passat divendres dia 13 d'abril, en Víctor i jo vam anar a Mataró Radio acompanyant a en Marc Caballé (Gerent de Neda el Món), perquè ens fessin una entrevista sobre el món de les aigües obertes.
Jo com sempre, talladet talladet..!
Clickant el logo de Mataró Radio es pot escoltar.
Gràcies LLuís.
Ferran

dilluns, 16 d’abril del 2012

La boia, jo i les meves travesses en solitari



La meva companya..
En la fase de la preparació en la que ens trobem ja han començat les mini travesses de mes de 5000 metres al mar a modus d'entrenament, arribat aquest punt em vaig plantejar a mi mateix que vist que durant la travessa de camí vers Mallorca haurem de nadar sols sense cap tipus de company al costat amb qui tenir contacte visual dins de l'aigua tret de la zodiac que ens haurà de donar els avituallaments, vaig pensar per que no, en algun moment s'haurà de començar a entrenar la sensació de solitud al mar i l'esforç durant un temps prolongat sense cap tipus de recolzament extern simplement amb l'avituallament que puc arrossegar dins de la meva boia.  La boia que s'ha convertit amb la companya de penúries i suport moral, sembla mentida el que fa una cordeta de goma lligada al turmell i un tros de pvc inflat, son les referències visuals que tinc per conèixer com va el corrent i per on bufa el vent si l'anada o la tornada serà fàcils o hauré d'apretar més del que tenia pensat.

Les paranoies mentals que m'agafen sobre tot a la recerca de les temudes meduses i mes quan les aigües estan tèrboles i no veus mes enllà de les ulleres piscina , ja no han de trigar aparèixer com cada d'any per donar-hi més nivell, per tal de no poder nedar tranquil, concentrat amb il·lusió i haver de tenir obert el tercer ull, cal evitar en tota la mida del que sigui possible ensopegar de morros amb un d'aquest maleïts animalots flotants vaig pensant tota l'estona.

Les travesses de Mataró - Llavaneres son els meus clàssics, ara l'espigó, ara l'edifici de la caixa, sant Simó, els bunkers, la casa blanca, l'hotel del Castell de Mata, l'edifici groc dels recanvis de cotxe, els hivernacles, la benzinera i per fi el restaurant Pinsmar i la platja de Llavaneres  (per fi primer tram superat - ara queda tornar), cerco el botellí, trago d'aigua amb sals i sant tornem-hi vers Mataró.

El proper repte es fer-ho de nit, haurem de veure si hi han collons!!

Pere

diumenge, 15 d’abril del 2012

Reportatge de la revista del CNMataró


dimecres, 11 d’abril del 2012

Sant Feliu de Guíxols – Cala Giverola. 10.000 Mts.



 Com a preparació per dur a terme el nostre repte d’arribar nedant a Alcúdia desde Mataró, el passat dissabte día 7, vaig anar amb el company i amic Jorge Pérez a fer la travessa de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar.
Per dur a terme aquest entrenament, vàrem tenir l’inestimable col.laboració de la Melina Matías, que amb el seu Kayak ens va fer de suport i protecció. La Mónica, parella d’en Jorge ens “vigilava” desde varis punts de la carretera i ens va facilitar la logística de recuperació de cotxes.

A les 9:30 iniciàrem el nostre entrenament, amb un mar ben plàcit, a la platja de Sant Feliu. Ja només sortir de l’abric del Port i afrontar el pas del Feu, ja vàrem intuir que el nostre repte no seria gens fàcil.......
El pas del Feu, no volgueu saber com es va fer, una paret d’aigua impresinant ens venía de cara cada cop que una onada arribava a l’entrada de l’estret canal, alçant-nos m’es de dos metres. Com mana la prudència, vàrem passar d’un en un fent una vigilància recíproca de la situació. Ja a mar obert vàrem establir un ritme molt cómode, entre el minut trenta cinc i el minut cuaranta al pas dels cent metres. Un parell de parades d’avituallament d’un parell de minuts i ja teniem a vista el Castell de Tossa.
La méteo ja avisaba d’un canvi important a partir de les 12 del migdia, i axí va ser.........
De cop, ben bé com si algú deixa la porta oberta, el vent va començar a bufar amb molta intensitat, i el mar que ja de per sí estava catxondo, es va començar a enfurismar com si l’hi fessim nosa. Desde Cala de Salionç, avançar es va tornar un bon suplici, sobretot per el Kayak, que completament desprotegit, el vent l’hi posava molta resistencia per avançar. Mica en mica, amb un mar ja un pel difícil vàrem arribar just davant de Cala Giverola, a uns 1.550 metres del nostre objectiu que era la platja principal de Tossa de Mar. El seny, i el bon sentit comú que ha de regir sempre en totes les aventures, va fer-nos decistir d’arribar fins a Tossa i vàrem acabar la travessa entrant a Cala Giverola.
Un gran entrenament, un gran dia, uns bons amics i una Paella a Sant Feliu de muerte!!!

Aquesta travessa es molt bona per la gent que es vol iniciar poc a poc a la llarga distància, ja que té diversos punts on “escapar-se” en cas de que el mar es posi difícil, o que el cansament dificulti continuar amb garanties. L’aplicació d’Iphone WindGuru, es molt recomenable per saber els vents que ens trobare’m durant les travesses.

Salut i Milles!!

Victor.