La boia, jo i les meves travesses en solitari

La meva companya..

En la fase de la preparació en la que ens trobem ja han començat les mini travesses de mes de 5000 metres al mar a modus d'entrenament, arribat aquest punt em vaig plantejar a mi mateix que vist que durant la travessa de camí vers Mallorca haurem de nadar sols sense cap tipus de company al costat amb qui tenir contacte visual dins de l'aigua tret de la zodiac que ens haurà de donar els avituallaments, vaig pensar per que no, en algun moment s'haurà de començar a entrenar la sensació de solitud al mar i l'esforç durant un temps prolongat sense cap tipus de recolzament extern simplement amb l'avituallament que puc arrossegar dins de la meva boia.  La boia que s'ha convertit amb la companya de penúries i suport moral, sembla mentida el que fa una cordeta de goma lligada al turmell i un tros de pvc inflat, son les referències visuals que tinc per conèixer com va el corrent i per on bufa el vent si l'anada o la tornada serà fàcils o hauré d'apretar més del que tenia pensat.

Les paranoies mentals que m'agafen sobre tot a la recerca de les temudes meduses i mes quan les aigües estan tèrboles i no veus mes enllà de les ulleres piscina , ja no han de trigar aparèixer com cada d'any per donar-hi més nivell, per tal de no poder nedar tranquil, concentrat amb il·lusió i haver de tenir obert el tercer ull, cal evitar en tota la mida del que sigui possible ensopegar de morros amb un d'aquest maleïts animalots flotants vaig pensant tota l'estona.

Les travesses de Mataró - Llavaneres son els meus clàssics, ara l'espigó, ara l'edifici de la caixa, sant Simó, els bunkers, la casa blanca, l'hotel del Castell de Mata, l'edifici groc dels recanvis de cotxe, els hivernacles, la benzinera i per fi el restaurant Pinsmar i la platja de Llavaneres  (per fi primer tram superat - ara queda tornar), cerco el botellí, trago d'aigua amb sals i sant tornem-hi vers Mataró.

El proper repte es fer-ho de nit, haurem de veure si hi han collons!!

Pere