Horitzons d'Aigua

Aquí podreu seguir el nostre dia a dia, mentre ens preparem per aquest gran repte. Mataró - Mallorca nedant... Uffff!

dimarts, 22 de maig del 2012

Reportatge fotogràfic a alta mar

Uuuoooooo!!!
Finalment ha arribat el dia en què faig un petit escrit del què va ser una gran matinal anant a fer un vol mar endins amb en Toni i el seu veler, que és amb el que ens acompanyarà, junt amb dues barques més, fins a Mallorca. En total hi viatjarem 17 persones.
En aquesta ocasió vàrem tenir la oportunitat que en Roger, propietari de la botiga i centre de busseig BLAUMAR, ens acompanyés junt amb el seu equip d'inmersió i equip fotogàfic, a fer un bon grapat de fotos.
Vaja trasto!! Amb aquest bitxo, no hi ha res que se t'escapi!!
I així va ser, pels vols de les 12h del migdia, quan just acabava de donar unes classes de submarinisme, va pujar al veler, i som-hi! Cap a alta mar!
La decisió era clara, ell s'enfonsaria uns metres sota l'aigua, i nosaltres, tot i lo freda que estava l'aigua (14,5º!!), aniríem anant amunt i avall passant per sobre seu. Les condicions del mar no van ser les idònees, ja que hi havia força onatge desordenat, el qual dificultava sobretot fer fotografies partides (meitat foral'aigua i meitat dins). Malgrat tot els resultats van ser força positius.
Gràcies Roger i gràcies Toni per la vostra col·laboració!
Ferran
En Víctor en acció
Uaaaau tiuuush!! Shaveu qui shoc?
Altre cop el Calvu xupant càmara!!
Volíem fer dos pilars de dos, però no acabàvem de sincronitzar-ho...
En Pere estirant braçada a foooondooo!!!
Bernat en movimienting!
El quarteto congeladet amb els 14,5º de l'aigüeta
Ferran!! pa lante como los de Alicante!!!
El ojo que miraa...
Tot jus sortint de port..

dimecres, 16 de maig del 2012

Sense brasos ni cames unirà els 5 continents nedant


  
publicat el 15/05/2012 a Le Figaró.

Philippe Croizon, 44 anys, amputat de quatre membres. Amb el seu company d’equip Arnaud Chassery, volen unir els 5 continents nedant. Primer repte pel maig 2012: unir Asia amb part de Oceania.
Al 1994 va tenir un accident de dramàtiques conseqüències ja que ve esser amputat de les quatre extremitats, però mai es va es va desanimar. Desprès de creuar el Canal de la Manega al 2010, aquest mes afrontarà un gran repte juntament amb el seu company d’equip que serà unir Asia i Oceania nedant. Però aquesta es només la primera etapa d’un descomunal projecta, que pretén unir els 5 continents nedant al llarg del propers mesos. 
   
El dia que va canviar la seva vida.

Nascut a Châtellerault a 1968, Philipe Croizon, és un miracle, es va salvar de la mort in extremis, però traumatitzat per l’accident que el 5 de març de 1994 li va canviar la vida. Jova para de 26 anys, decideix pujar al sostre de casa seva per canviar l’antena de TV. Ell realitza la operació recolzant-se amb una escala d’alumini, es produeix un arc voltaic entre l’escala i la línia d’alta tensió que passa a prop de on ell es troba, 20000 volts li entravessen el cos d’una part a l’altre. Es llavors quan es va encendre, tot això sota la impotència de la seva dona i el seu fill. Incapaç de moure’s durant més de 20 minuts. A l’helicòpter que el porta a l’hospital pateix dues aturades cardíaques i el personal mèdic el dona per perdut.
Es terrible el que va passar, recorda el seu pare Gerard. Va patir quatre amputacions en una setmana, Un dia que sent caure l’aigua d’una aixeta a l’habitació del costat i ell vol beurem i està a punt d’aixecar-se, però es llavors quan s’adona que és impossible. Es aquell dia que pren consciencia de que les seves quatre extremitats han desaparegut. “Aquest és l’inici del descens als inferns” diu.  Però Philippe decideix que la seva vida no ha acabat.

Una nova ambició

En el seu llit de l’hospital, Philipe va veure un programa que va atreure la seva atenció, un reportatge sobre Gertrude Ederle, la primera dona que travessar el canal de la Manega, el va deixar fascinat, tant el va frapar aquella conquesta que es va dir “i per que no, jo?. Ens explica el seu pare. La idea de creuar el Canal fa petjada dins seu, fins que es torna una obsessió. Des la sortida de l’hospital i des casa seva no deixa de lluitar per aconseguir el mitjans necessaris pel seu projecta i que gracies a Jean Claude Riquin li aconsegueix poder fer-lo  anar a la piscina i posar-lo sota el control d’un entrenador personal. Fins aleshores ell es defineix com un esportista de sofà que insulta als jugadors de futbol que no corren prou. Avui es ell qui s’apunta els èxits i ha dedicat el seu darrer llibre a Jean Claude Riquin qui va morir l’any passat de càncer. El seu cuidador de tota la vida que el va seguir durant 16 anys, va veure en Philippe, un home extraordinari dotat d’una moral de ferro. Al 2010, Philippe se les empesca per creuar al 2010 el canal de la Manega amb una protesi amb 13 hores i 23 minuts.  Ara esta preparant-se pel gran desafiament de la seva vida.
     
El repte dels 5 continents

Aquest creuament dels 5 continents esta ple de símbols. Una aventura esportiva i humana, te com a objectiu eliminar les diferencies físiques entre els dos homes. Estan programades quatre travesses de Papua a Indonèsia, desprès d’Egipte a Jordània, d’Espanya a Marroc per arribar a la darrera travessa fent de l’illa de la Gran Diomede (Rússia) a l’illa de la Petita Diomede a els Estats Units, al vell mig de l’estret de Bering. Però cadascuna de les etapes te les seves dificultats. Entre Oceania i Asia, els dos nedadors s’hauran d’enfrontar a forts corrents, taurons i picades de meduses que poden ser fatals. Al juny, començaran la seva segona travessa a travessar d’Africa a a Asia on nombrosos taurons els estaran esperant una altre vegada. Enllaçaran la tercera etapa de la gesta unint Africa amb Europa en el mes de juliol un mes de forts corrents. Aquestes tres travesses tindran una durada aproximada d’unes 12 hores cadascuna. Però finalment la prova mes dura esta prevista al mes d’agost de 2012 on els dos homes uniran Europa amb Estats Units sortint de Rússia dintre d’un aigua glaçada amb una temperatura de 0 a 3 graus. La hipotèrmia serà difícil d’evitar i els dos grans esportistes no seran els únics a nedar en aquelles aigües. Les orques, mamífers marins molt agressius, estaran també per allí.

Per Anais Nahum. 

dilluns, 7 de maig del 2012

Gran cap de Setmana amb l'Ibiza Ultra Team


Seguin amb el nostra repte d’assolir l’arribada a Mallorca aquest proper agost i amb la intenció de continuar construint la nostra preparació física i mental aquest passat 28 d’abril ens plantarem a Eivissa per tal de participar en la prova de natació de llarga distancia que organitzava la “Ibiza Ultra Team”  un recorregut total de 11,5Kms, un recorregut en punt de sortida “Sa Caleta” i la arribada a “Es Cavallet”.
Els membres d’horitzons que hi participàrem fórem el Ferran, el Victor i jo mateix. Un una prova important pels tres ja que pel Ferran se’l marcava com un test personal el poder avaluar la seva recuperació de la lesió de trencament de tíbia i si l’assimilació de la seva incorporació pretèrita als entrenaments un cop rebuda l’alta metge anava segons les seves sensacions que ell mateix anava comentant, pel Victor era la possibilitat de poder avaluar si la seva determinació i fortalesa mental seguien intactes i li permetien assolir una bona marca que li donges peu seguir-nos encoratjant a tots vers el nostre repta, per mi m’ho vaig plantejar com un examen de recuperació de setembre ja que les darreres setmanes he patit una mica amb la manca de temps per poder seguir els entrenaments que ens marca SIKsports i que sé que tots els companys segueixen al peu de la lletra i jo tenia la sensació de estar quedant-me una mica endarrerit i no les tenia totes de si podria seguir el que ens estem marcant.
La historia comença el dia abans 27 d’abril amb el viatge a Eivissa, pàrking, avió, breafing, pasta party, recollida de dorsals, hotel i piltra i per fi el gran dia sortim de l’hotel a les 7:00 del matí vers l’aparcament del port on agafarem el bus que ens ha de portar a la sortida de Sa Caleta. Un cop allí comencem els preparatius pre- travessa, cares conegudes, comentaris de les darreres coses fetes i iniciem els rituals de col·locació de neoprens (que cullons si que m’he engreixat, que gordo estic, etc) vaselina, guants de latex, gorro, ulleres, gels, xip, etc. Per fi les 9:00 el control cap la platja, darreres instruccions de la organització i darrers desitjos de que tot vagi be i sona la bocina. Prenem direcció vers el Cap des Falcó i creuem la punta de Ses Portes on ja enfoquem la darrera llarga recta vers la platja de Es Cavallet.
Quan arribo el Ferran, el Victor ja fa estona que s’esperen, comentem la jugada el Ferran ha fet un temps impressionant de 2:39:20 i ha quedat el setè de la general, jo crec que la seva recuperació es total i que pot estar ben tranquil, el Victor un altre tant 3:11:33 un temps que notifica una fortalesa impressionat  i jo 3:24:59 be, em caldrà donar-hi un cop de mà amb el reforç per tal de no quedar despenjat amb la resta del grup. La resta del programa va tenir com a cloenda un lliurament de premis a la discoteca del Pacha on varem poder comentar la jugada amb d’altres nedadors.
La nostra cloenda particular la firmarem l’endemà quan sortirem a nedar a la platja d’Embar a l’illa d’es Vedranall una travessa de 5000 metres, una bona cloenda per dos dies d’intens nedar.
Crec que tornem amb les nostres conclusions particulars fetes i que ens ha d’ajudar enfocar, millorar i a corregir i que aquesta recta final de tres mesos que ara se’ns presenta sigui per prendre els propers entrenaments amb més il·lusió que mai per tal de poder mantenir la serenor de visualitzar el desitjat repte i que els nervis que van en augment no ens pugin trair, també varem trobar a faltar la sempre benvolguda presència del nostre company Bernat que per problemes d’agenda no va poder venir, però queden molts Km per tal de fer plegats i moltes mes cròniques de travesses a fer .
Pere  

Culturilla marinera – les minves de maig (realment de gener).



Aquest dies quan hem sortit a entrenar al mar em vist un fenomen que no havia vist mai o
be no hi havia reparat a pensar-hi i es que el nivell de mar esta molt per sota del que estem
acostumats, ja que quasi esta per sota de l’espigó petit de davant de la piscina.

Comentant aquesta qüestió amb el Victor em va dir que això eren les minves de maig i em va
picar la curiositat així que vaig decidir indagar-ne l’origen per tal de fer-ne una petita crònica
de culturilla general.

Aquest fenomen es conegut amb el nom de minves, menguas o ses calmes “normalment de
gener”però no es una ciència exacta i ara mateix estem a maig i ver per on aquí les tenim.

Aquest fenomen es produeix normalment a la conca mediterrània occidental i es tracta d’una
reducció, minva, del nivell del mar degut a la presencia d’altes pressions atmosfèriques durant
molts dies, tal com està passat ara mateix. El mar queda en calma i la presencia d’aquestes
altes pressions l’esclafen, provocant una reducció del seu nivell que pot oscil·lar entre un 20 o
40 centímetres, altres fenòmens associats son les boires.

Pere