publicat el
15/05/2012 a Le Figaró.
Philippe Croizon, 44 anys, amputat de quatre membres.
Amb el seu company d’equip Arnaud Chassery, volen unir els 5 continents nedant.
Primer repte pel maig 2012: unir Asia amb part de Oceania.
Al 1994 va tenir un
accident de dramàtiques conseqüències ja que ve esser amputat de les quatre
extremitats, però mai es va es va desanimar. Desprès de creuar el Canal de la
Manega al 2010, aquest mes afrontarà un gran repte juntament amb el seu company
d’equip que serà unir Asia i Oceania nedant. Però aquesta es només la primera etapa
d’un descomunal projecta, que pretén unir els 5 continents nedant al llarg del
propers mesos.
El dia que va
canviar la seva vida.
Nascut a
Châtellerault a 1968, Philipe Croizon, és un miracle, es va salvar de la mort
in extremis, però traumatitzat per l’accident que el 5 de març de 1994 li va
canviar la vida. Jova para de 26 anys, decideix pujar al sostre de casa seva
per canviar l’antena de TV. Ell realitza la operació recolzant-se amb una
escala d’alumini, es produeix un arc voltaic entre l’escala i la línia d’alta
tensió que passa a prop de on ell es troba, 20000 volts li entravessen el cos
d’una part a l’altre. Es llavors quan es va encendre, tot això sota la
impotència de la seva dona i el seu fill. Incapaç de moure’s durant més de 20
minuts. A l’helicòpter que el porta a l’hospital pateix dues aturades
cardíaques i el personal mèdic el dona per perdut.
Es terrible el que
va passar, recorda el seu pare Gerard. Va patir quatre amputacions en una
setmana, Un dia que sent caure l’aigua d’una aixeta a l’habitació del costat i
ell vol beurem i està a punt d’aixecar-se, però es llavors quan s’adona que és
impossible. Es aquell dia que pren consciencia de que les seves quatre
extremitats han desaparegut. “Aquest és l’inici del descens als inferns”
diu. Però Philippe decideix que la seva
vida no ha acabat.
Una nova ambició
En el seu llit de
l’hospital, Philipe va veure un programa que va atreure la seva atenció, un
reportatge sobre Gertrude Ederle, la primera dona que travessar el canal de la
Manega, el va deixar fascinat, tant el va frapar aquella conquesta que es va
dir “i per que no, jo?. Ens explica el seu pare. La idea de creuar el Canal fa
petjada dins seu, fins que es torna una obsessió. Des la sortida de l’hospital i
des casa seva no deixa de lluitar per aconseguir el mitjans necessaris pel seu
projecta i que gracies a Jean Claude Riquin li aconsegueix poder fer-lo anar a la piscina i posar-lo sota el control
d’un entrenador personal. Fins aleshores ell es defineix com un esportista de
sofà que insulta als jugadors de futbol que no corren prou. Avui es ell qui
s’apunta els èxits i ha dedicat el seu darrer llibre a Jean Claude Riquin qui
va morir l’any passat de càncer. El seu cuidador de tota la vida que el va
seguir durant 16 anys, va veure en Philippe, un home extraordinari dotat d’una
moral de ferro. Al 2010, Philippe se les empesca per creuar al 2010 el canal de
la Manega amb una protesi amb 13 hores i 23 minuts. Ara esta preparant-se pel gran desafiament de
la seva vida.
Aquest creuament
dels 5 continents esta ple de símbols. Una aventura esportiva i humana, te com
a objectiu eliminar les diferencies físiques entre els dos homes. Estan
programades quatre travesses de Papua a Indonèsia, desprès d’Egipte a Jordània,
d’Espanya a Marroc per arribar a la darrera travessa fent de l’illa de la Gran
Diomede (Rússia) a l’illa de la Petita Diomede a els Estats Units, al vell mig
de l’estret de Bering. Però cadascuna de les etapes te les seves dificultats.
Entre Oceania i Asia, els dos nedadors s’hauran d’enfrontar a forts corrents,
taurons i picades de meduses que poden ser fatals. Al juny, començaran la seva
segona travessa a travessar d’Africa a a Asia on nombrosos taurons els estaran
esperant una altre vegada. Enllaçaran la tercera etapa de la gesta unint Africa
amb Europa en el mes de juliol un mes de forts corrents. Aquestes tres
travesses tindran una durada aproximada d’unes 12 hores cadascuna. Però
finalment la prova mes dura esta prevista al mes d’agost de 2012 on els dos
homes uniran Europa amb Estats Units sortint de Rússia dintre d’un aigua
glaçada amb una temperatura de 0 a 3 graus. La hipotèrmia serà difícil d’evitar
i els dos grans esportistes no seran els únics a nedar en aquelles aigües. Les
orques, mamífers marins molt agressius, estaran també per allí.
Per Anais
Nahum.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada