Horitzons d'Aigua

Aquí podreu seguir el nostre dia a dia, mentre ens preparem per aquest gran repte. Mataró - Mallorca nedant... Uffff!

divendres, 10 d’agost del 2012

Retroespectiva


Retrospectiva
9 dies fa des que varem assolir la nostre fita esportiva d’arribar nedant per relleus a Mallorca des de Mataró. 

Moltes han estat les emocions viscudes durant aquest dies, quan t’has buidat tant per assolir aquest repta cal deixar passar alguns dies per tal de poder sedimentar-ho  tot.
Érem quatre amb un sol objectiu però la veritat es que fórem molts mes el que ens empenyeren i certament sense ells no hauríem estat pas capaços ni de bon tros d’arribar-hi. Es per això que no voldria pas deixar d’agrair a tots els que ens varen donar ànims, recolzament, mitjans de suport, treball personal i moltes coses mes per que nosaltres quatre poguéssim arribar al cap de Formentor el passat dimecres dia 01 d’agost de  2012.
Enrere quedaran les interminables sessions d’entrenament, les reunions de seguiment, les redaccions de documents, els contactes amb les institucions, amb els medis, els pressupostos, les samarretes, etc. Però de tot això ens quedarà l’experiència del haver fet un bon treball en equip amb punts a millorar com a totes les tasques, però amb lliçons apreses i que els objectius quan els visualitzes i els encares amb força i empenta es fan possibles.
Per mi ha estat un privilegi poder gaudir d’aquesta aventura personal i col·lectiva amb tots i cadascun dels membres de l’equip Victor, Bernat, Ferran i la resta de persones que ens han donat suport.
Molta gent em pregunta i ara que quin serà el proper repta, de moment no ho sé pas però m’agradaria que aquest punt de partida d’horitzons d’aigua fos un punt i seguit i no pas un punt i final.
Érem bons i tornarem millors.

Pere Delamu

dimarts, 24 de juliol del 2012

Neda amb nosaltres!

Gràcies a Neda el Món, la Creu Roja de Mataró, al Port de Mataró podem tirar endevant la travessa d'acompanyament a Horitzons d'Aigua durant els primers 1000m. mar endins, per desprès fer mitja volta i tornar cap a la platja de Pekin (Mataró) XD

Has vist mai el litoral a 1000m. de distància? Aquesta és la teva oportunitat.
Rares vegades es neda tant allunyat de la costa i, us podem garantir que és una sensació molt diferent a la que estem acostumats a pet d'ona.La mar té un altre color, una altra olor, tot és diferent.

Tots aquest serveis són els que podreu gaudir amb la inscripció:
Serveis
  • Assegurances. S’ha contractat una assegurança de Responsabilitat Civil i una altra d'accidents per a cada un dels participants i voluntaris.
  • Lloguer de neoprens. Neda el Món us pot proporcionar un neoprè de lloguer. Si el voleu recollir a l'esdeveniment, cliqueu aquí. Si voleu que us l'enviem al vostre domicili, cliqueu aquí.
  • Parking. Tots els inscrits a la travessia tindran el parking gratuït al Port de Mataró des d'1 hora abans de la prova fins a 2 hores després.
  • Guardarroba. Es muntarà un servei de guardarroba a la zona de sortida i arribada.
  • Seguretat / Servei Mèdic. Es disposarà d'un primer nivell de seguretat, amb caiacs, i un segon nivell, amb embarcació medicalitzada, per si s'ha d'evacuar a algun nedador. S’oferirà un servei mèdic, amb una ambulància situada al Port de Mataró. 
Font: http://www.nedaelmon.com/Activitats/Detalls/39

Per inscipcions i més informació clica aquí

Moltes gràcies per nedar amb nosaltres!!!

dilluns, 23 de juliol del 2012

En temps de Crisi, Samarretes a 10€!

Ara ja si que estem en el tram final i ja no hi ha volta enrera. Només ens queda descansar i quadrar els últims detalls.

Com ja sabeu hem posat a la venta les samarretes d'Horitzons d'Aigua, que a part de ser molt xules, també serà una forma donar un cop de mà i nedar amb nosaltres durant tota la travessa! ;o)

Molts de vosaltres en heu comentat que us en reservem alguna, i així ho hem fet, però per tal de que ningú es quedi sense samarreta abans no marxem seria bo que la reservessiu en el següent enllaç:
https://docs.google.com/spreadsheet/viewform?formkey=dF9SSjNZaVoyUXRDVWhPSGlyUDdlbWc6MQ#gid=0

El preu de les samarretes són de 10 €urillos.
"Que no la quitan de la manoooos, que no la quitan de la manooooos!"



dilluns, 16 de juliol del 2012

Moment de fer resum i demanar un cop de mà.

Som a punt d’iniciar el nostre repte, es el moment de fer resum i explicar com es desenvoluparà tot el mecanisme per que això vagi endavant.

Tot neix d'una proposta que primer sona a animalada, però que polint-la, mollejant-la, analitzant on hem de treballar mes per no fracassar, aconseguim passar d'una ximpleria a una realitat que estem apunt de tirar endavant. Això serà el proper dia 29 a les dues del mig dia.

Des de Novembre que hi estem ficats, tant en entrenaments, com en la logística que cal per dur a terme aquesta historia. Vull aprofitar per agrair al Cano, la paciència que ha tingut amb nosaltres en algun entrenament de natació, ja que coneixent-l'ho, no li ha sigut fàcil veure com nosaltres a vegades hem anat a la nostra bola fent l'entreno específic per la Travessa que tocava aquell dia, i a vosaltres també per el que hem abusat d'equip, quan hem sigut molt poc participatius en els entrenos fora de l'aigua i en les competicions de Triatló.
El fet de fer una travessa per relleus, permet realitzar grans distancies, però hi ha uns murs que s'han de superar, com la capacitat de resistència a la fatiga muscular, fer-ho al 100x100 sense neoprè, superar els "yuyus" de nedar sol a alta mar i sobre tot el de nadar sol a la nit. La capacitat física, crec que l'hem aconseguit amb nota, el treball dia darrera dia a la piscina, mar i gimnàs, ens dona la confiança adient per iniciar amb plenitud de forces el nostre repte. Fa unes setmanes, en Pere va fer la travessa illa de Cabrera-Mallorca, de 25 Km, d'una tirada, i en Ferran i jo, varem fer entre les illes Formigues i les illes Medes, 22'5 i 21 Km respectivament. La superació dels "yuyus", també s'ha aconseguit, sobretot a base d'entrenar sols al mar, recordo lo malament que ho passava fa uns anys enrere quant anava sol a nedar a mar i començaven a passar-me per el cap histories de Holywood.... jaja, això ja està superat, no es fàcil, però entrenant-ho també s'aconsegueix.

La nostra logística per la travessa: HORITZONS D'AIGUA, MATARÓ - ALCÚDIA 222 Kms, es el següent:
Des d'el moment de la sortida, sempre hi haurà un nedador a l'aigua, amb l'unic objectiu de realitzar el màxim de metres durant  la seva posta. Les postes, seran de una hora i mitja, tant de dia com de nit, amb la possibilitat de modificar-ho segons incidéncies o cansament acumulat.

Un veler guia, el de l'amic Toni Rodríguez de la revista TOT MATARÓ, es el que encapçala l'operatiu, sempre un centenar de metres per davant del nedador marcant el rumb mes directe cap el Cap de Formentor, que es el primer objectiu a assolir durant la travessa. Seguit del veler d'en Toni, hi ha una barca de suport més aprop del nedador, on també hi anirà sempre un dels dos Jutges de la Federació Catalana de Natació que vindran per certificar la nostra travessa, per així, quedar registrada i oficialitzada com a tal.

L'operatiu també el formen dos kayacs, que en el cas de ser necessari, ja sigui per avistaments de bancs de meduses o qualsevol altre imprevist, puguin donar suport al nedador que està realitzant la seva posta, sobre tot de nit, i remar aprop seu per advertir-lo de diferents perills. Un metge, i un fisio, també ens acompanyaran per donar mes tranquil•litat, no sols als nedadors si no a tot l'operatiu, ja que qualsevol incidència de salut a alta mar, es fa difícil de resoldre si no hi ha un professional aprop. Els relleus i la travessa es faran segons normatives de la federació, per així poder certificar-la. En cap cas el nedador que realitza la seva posta pot tocar cap barca ni ser ajudat per ningú. En el cas que algú de nosaltres fallés per lesió o be per fatiga o indisposició, els altres tres tindran que assumir els  seus kilòmetres.

Com he dit abans, el nostre primer objectiu es tocar el Cap de Formentor, que es la distancia mes curta entre el Port de Mataró i la illa de Mallorca. Aquest primer objectiu l'intentarem assolir amb aproximadament 50 hores, contant que hi ha 197 Kilòmetres. Un cop assolit, anirem fins a la ciutat d'Alcúdia que es troba a 25 Kilòmetres de distancia. Per que Alcúdia??. Bé, el Port de Mataró, te molt bona relació amb el d'Alcúdia, ja que cada any s'organitzen regates "en conserva" (vol dir que hi van tots els "novatos", mes o menys junts) de velers, de la gent que durant l'any s'han tret el títol de patró de barco. Quan vàrem anar al Port de Mataró per demanar espai i servei per donar el tret de sortida a la nostre Travessa, de seguida ens van proposar que s’acabés a Alcúdia, ja que allà també ens donarien el suport necessari per fer de la nostra arribada un acte festiu. Un cop estigui assolit el Cap de Formentor, regularem la nostre velocitat de "creuer" per arribar a Alcúdia a la hora prevista, ja que el Port d'Alcúdia (Alcudiamar) i el seu Ajuntament preparen la  "Festa del mar", aprofitant aquest esdeveniment....

Per poder anar endavant amb això, ens hem agut de mobilitzar buscant el suport i la col.laboració d'entitats i cases comercials que ens ajudin a eixugar el pressupost de la Travessa. Com podeu imaginar, es mes dur que no pas l'entreno fet.... Realment hem aconseguit poca cosa material, però si que hem rebut molta col.laboració per part de les persones que formaran tot l'operatiu que gira al voltant de la Travessa. Metge, fisio, kayakistes, cuinera, embarcacions i tripulants per les embarcacions, tot això ho tenim, però ens falten diners per poder pagar les despeses bàsiques com menjar, combustible, Jutges de la Federació i trasllats de tornada dels Jutges i personal que ve a ajudar.

La col.laboració de l'Ajuntament de Mataró ( Institut Municipal d'Esports) ha estat molt per sota del que esperàvem  per el que hem agut de posar en marxa una iniciativa per intentar recollir algun "caleró" que doni un cop de mà per pagar els 2.900 € de despeses reals que no hem aconseguit cobrir amb les diferents col.laboracions. Per aquest motiu, i gràcies a la col.laboració de "NEDAELMON", hem organitzat una nedada popular que ens acompanyarà durant la primera milla mar endins. Aquesta travessa d'acompanyament, s'organitza igual que qualsevol travessa que organitza aquesta gent. Amb l'inscripció, s'inclou l'assegurança, casquet de regal etc..

Des d’ahir, aquesta travessa d'acompanyament està publicitada a la Web de NEDAELMON, on podeu veure el recorregut i les característiques de la mateixa. No ens enganyem, com a travessa de natació no te cap gràcia, però per a nosaltres, de moment es l’única font d'ingressos per mirar de cobrir una part del cost de l'aventura. El preu de l'inscripció es de 12 euros. D'aquests 12 euros, set son per pagar els costos de les assegurances de responsabilitat civil, Creu Roja del mar, casquet de regal.... i els altres cinc, queden per ajudar-nos a nosaltres.
Inscripcions: http://www.nedaelmon.com/Activitats/Detalls/39

Anant una mica mes enllà de tot això, també hem fet unes samarretes amb la finalitat de vendran tantes com es pugui a 10 euros, dels quals també en quedaran cinc per nosaltres. Aquestes es podran adquirir al Port de Mataró en el acte de la sortida.  El Port de Mataró, col•labora també amb l'aparcament el dia de la travessa, donant un tiquet vàlid per cinc hores a cada una de les inscripcions.
Samarretes Horitzons d'Aigua
Si hi esteu interessats també podeu reservar la vostre samarreta en el  segúent enllaç:
https://docs.google.com/spreadsheet/viewform?pli=1&formkey=dF9SSjNZaVoyUXRDVWhPSGlyUDdlbWc6MQ#gid=0

Tornant a la Travessa, dir que si ho realitzem, serà el primer cop que s'aconsegueixi unir nedant  Barcelona amb les Balears. Cap el any 88, un grup de nedadors, dels quals no en tenim massa informació, varen fer una travessa similar des-de Tarragona, però no va ser registrada i no sabem el número de persones que ho varen fer ni tampoc si realment ho varen aconseguir seguint les normatives de la Federació Internacional de Natació.

La nostre finalitat tampoc es "ser els primers", si no gaudir d'alló que tant ens agrada, nedar a mar obert, amb aigües netes i transparents (així esperem trobar-ho)

Moltes gràcies per tot, no dubtem del vostre interès a donar-nos un cop de mà!!

Salut i milles!!

dimecres, 11 de juliol del 2012

Vinga, animeu-vos, que s'acosta la traca final!!

Neda el Món, amb l'afany de donar suport una vegada més a les aigües obertes, organitza una travessia d'acompanyament als 4 nedaddictes d'Horitzons d'Aigua (Víctor Marín, Pere Dalmau, Ferran Sans i Bernat Moragas) que el proper dia 29 de juliol sortiran del Port de Mataró per arribar nedant per relleus fins al Port d'Alcúdia (Mallorca). Teniu tota la informació al nostre web. Salut i sobretot, molts km!!
http://www.nedaelmon.com/Activitats/Detalls/39

diumenge, 8 de juliol del 2012

Vall de xifres……π ≈ 3,141592653, φ=1,618033988,1,1,2,3,5,8,13,21,34,55,89,144,233,377



Manquen 2 dies per que el Miquel Suñer creui el canal de Santa Catalina seran 33 Km de travessa, es convertirà en el nedador número 49 en la triple corona, a horitzons som 4 nedadors, 5 dies per enllestir-ho dins del projecta, 3 seran els vaixells que ens acompanyaran, 6 dies a la setmana d’entrenaments, 30000 metres hem nedat a la piscina moltes setmanes, 8 els mesos que portem entrenant, 70 les meduses que he vist avui al mar, vaig nedar 25 Km de Cabrera a Mallorca, 19 Km a l’estret de Gibraltar, en Ferran neda els 100 a 1’:20” i 2 son les lesions que ha tingut en aquest temps, 19 dies i 12 hores per les olimpíades 2012, 21 son els que manquen per encetar el nostre repte, 222 Kms els que nedarem de camí vers Mallorca, 1000 son els somnis que hem tingut en aquest horitzó d’aigua que assolirem sols i a la vegada plegats i tal com diu la cançó dels sopa:

Mai no és massa tard per sortir a cercar el teu somni, camins que has de fer sol, camins que ja son nous.....i que arribi ja el 29/07/2012 – 13:00....  

Pere

dimecres, 13 de juny del 2012

Selina Moreno vol ésser la primera dona espanyola en conquerir la “Triple Corona”.


La nedadora valenciana Selina Moreno te previst travessar el proper 12 de juliol el canal de Sant Catalina als EEUU (Oceà Pacific) i considerat un dels mes durs del mon per les seves peculiars característiques. La travessa recorre la distancia de 40 Km que hi ha entre l’illa de Santa Catalina i el continent (costes de Los Angeles) i les temperatures de l’aigua es troben entre 14 i 15 graus fet que li dona un extra al ja de per si difícil repte. Selina Moreno, que a l’estiu se li va diagnosticar un càncer de pit i aconseguí superar-lo, vol convertir-se en la primera dona espanyola en conquerir la “Triple Corona” (canal de la Manega, illa de Manhattan i canal de Santa Catalina.
El palmarès d’aquesta nedadora és impressionant:
Estret de Gibraltar – 10 de setembre 2007
Bocaina Lanzarote – Fuerteventura -  10 de setembre 2008
Canal de la manega 6 de agost de 2009
Canal de Menorca (illes balears) – 3 de juliol de 2010
NYC swim Manhattan island swim 2011 – 18 de juny de 2011

XTREM Cabrera- Mallorca 25Kms Swim


Ja hem entrat en la darrera fase de la preparació de la singladura vers Mallorca i com a un pas més aquest fi de setmana vaig estar a la travessa de l’illa de Cabrera a Mallorca que organitza XTRM, una travessa no competitiva de 25 Km de distancia. La veritat ha estat una prova de veritable conscienciació del que ens espera a la travessa de Mallorca, dura tant per la distancia que s’ha d’assolir com les hores de permanència dins l’aigua 9h: 27’ segons les classificacions de la organització.
Si hagués de definir les sensacions amb paraules diria, paciència, biodramines, ibuprofeno i Nutella. No cal corre si vols assolir el repta si no sapiguer mantenir el cap fred i anar-hi nat que per molt que la llengua se’t torni com un tros de suro i que el nas et faci mal de sal has de anar continuar nedant braçada darrera braçada. També he entès per que li diuen el gran blau, ja que tot es torna de color blau, un blau que no més es trenca quan treus el cap per respirar, et fa perdre la sensació de fondària, una fondària que et faria por si et diguessin els metres que hi tens sota la panxa.
També he pogut veure o entendre la magnitud de la fita que ens hem proposat ja que no seran 9h si no 72 les que ens passarem envoltats d’aigua i això si que serà “el veritable repta” ja que per molt far que estiguis s’haurà de continuar i una darrera cosa es que es molt important el recolzament dels que t’envolten mentre estàs dins l’aigua, ja que quan hi ets, et sens més feble i tenir algú que et doni suport no te preu.
Be, pel de més varem creuar el pas amb un bon temps i unes bones sensacions.

Pere Dalmau

dimarts, 22 de maig del 2012

Reportatge fotogràfic a alta mar

Uuuoooooo!!!
Finalment ha arribat el dia en què faig un petit escrit del què va ser una gran matinal anant a fer un vol mar endins amb en Toni i el seu veler, que és amb el que ens acompanyarà, junt amb dues barques més, fins a Mallorca. En total hi viatjarem 17 persones.
En aquesta ocasió vàrem tenir la oportunitat que en Roger, propietari de la botiga i centre de busseig BLAUMAR, ens acompanyés junt amb el seu equip d'inmersió i equip fotogàfic, a fer un bon grapat de fotos.
Vaja trasto!! Amb aquest bitxo, no hi ha res que se t'escapi!!
I així va ser, pels vols de les 12h del migdia, quan just acabava de donar unes classes de submarinisme, va pujar al veler, i som-hi! Cap a alta mar!
La decisió era clara, ell s'enfonsaria uns metres sota l'aigua, i nosaltres, tot i lo freda que estava l'aigua (14,5º!!), aniríem anant amunt i avall passant per sobre seu. Les condicions del mar no van ser les idònees, ja que hi havia força onatge desordenat, el qual dificultava sobretot fer fotografies partides (meitat foral'aigua i meitat dins). Malgrat tot els resultats van ser força positius.
Gràcies Roger i gràcies Toni per la vostra col·laboració!
Ferran
En Víctor en acció
Uaaaau tiuuush!! Shaveu qui shoc?
Altre cop el Calvu xupant càmara!!
Volíem fer dos pilars de dos, però no acabàvem de sincronitzar-ho...
En Pere estirant braçada a foooondooo!!!
Bernat en movimienting!
El quarteto congeladet amb els 14,5º de l'aigüeta
Ferran!! pa lante como los de Alicante!!!
El ojo que miraa...
Tot jus sortint de port..

dimecres, 16 de maig del 2012

Sense brasos ni cames unirà els 5 continents nedant


  
publicat el 15/05/2012 a Le Figaró.

Philippe Croizon, 44 anys, amputat de quatre membres. Amb el seu company d’equip Arnaud Chassery, volen unir els 5 continents nedant. Primer repte pel maig 2012: unir Asia amb part de Oceania.
Al 1994 va tenir un accident de dramàtiques conseqüències ja que ve esser amputat de les quatre extremitats, però mai es va es va desanimar. Desprès de creuar el Canal de la Manega al 2010, aquest mes afrontarà un gran repte juntament amb el seu company d’equip que serà unir Asia i Oceania nedant. Però aquesta es només la primera etapa d’un descomunal projecta, que pretén unir els 5 continents nedant al llarg del propers mesos. 
   
El dia que va canviar la seva vida.

Nascut a Châtellerault a 1968, Philipe Croizon, és un miracle, es va salvar de la mort in extremis, però traumatitzat per l’accident que el 5 de març de 1994 li va canviar la vida. Jova para de 26 anys, decideix pujar al sostre de casa seva per canviar l’antena de TV. Ell realitza la operació recolzant-se amb una escala d’alumini, es produeix un arc voltaic entre l’escala i la línia d’alta tensió que passa a prop de on ell es troba, 20000 volts li entravessen el cos d’una part a l’altre. Es llavors quan es va encendre, tot això sota la impotència de la seva dona i el seu fill. Incapaç de moure’s durant més de 20 minuts. A l’helicòpter que el porta a l’hospital pateix dues aturades cardíaques i el personal mèdic el dona per perdut.
Es terrible el que va passar, recorda el seu pare Gerard. Va patir quatre amputacions en una setmana, Un dia que sent caure l’aigua d’una aixeta a l’habitació del costat i ell vol beurem i està a punt d’aixecar-se, però es llavors quan s’adona que és impossible. Es aquell dia que pren consciencia de que les seves quatre extremitats han desaparegut. “Aquest és l’inici del descens als inferns” diu.  Però Philippe decideix que la seva vida no ha acabat.

Una nova ambició

En el seu llit de l’hospital, Philipe va veure un programa que va atreure la seva atenció, un reportatge sobre Gertrude Ederle, la primera dona que travessar el canal de la Manega, el va deixar fascinat, tant el va frapar aquella conquesta que es va dir “i per que no, jo?. Ens explica el seu pare. La idea de creuar el Canal fa petjada dins seu, fins que es torna una obsessió. Des la sortida de l’hospital i des casa seva no deixa de lluitar per aconseguir el mitjans necessaris pel seu projecta i que gracies a Jean Claude Riquin li aconsegueix poder fer-lo  anar a la piscina i posar-lo sota el control d’un entrenador personal. Fins aleshores ell es defineix com un esportista de sofà que insulta als jugadors de futbol que no corren prou. Avui es ell qui s’apunta els èxits i ha dedicat el seu darrer llibre a Jean Claude Riquin qui va morir l’any passat de càncer. El seu cuidador de tota la vida que el va seguir durant 16 anys, va veure en Philippe, un home extraordinari dotat d’una moral de ferro. Al 2010, Philippe se les empesca per creuar al 2010 el canal de la Manega amb una protesi amb 13 hores i 23 minuts.  Ara esta preparant-se pel gran desafiament de la seva vida.
     
El repte dels 5 continents

Aquest creuament dels 5 continents esta ple de símbols. Una aventura esportiva i humana, te com a objectiu eliminar les diferencies físiques entre els dos homes. Estan programades quatre travesses de Papua a Indonèsia, desprès d’Egipte a Jordània, d’Espanya a Marroc per arribar a la darrera travessa fent de l’illa de la Gran Diomede (Rússia) a l’illa de la Petita Diomede a els Estats Units, al vell mig de l’estret de Bering. Però cadascuna de les etapes te les seves dificultats. Entre Oceania i Asia, els dos nedadors s’hauran d’enfrontar a forts corrents, taurons i picades de meduses que poden ser fatals. Al juny, començaran la seva segona travessa a travessar d’Africa a a Asia on nombrosos taurons els estaran esperant una altre vegada. Enllaçaran la tercera etapa de la gesta unint Africa amb Europa en el mes de juliol un mes de forts corrents. Aquestes tres travesses tindran una durada aproximada d’unes 12 hores cadascuna. Però finalment la prova mes dura esta prevista al mes d’agost de 2012 on els dos homes uniran Europa amb Estats Units sortint de Rússia dintre d’un aigua glaçada amb una temperatura de 0 a 3 graus. La hipotèrmia serà difícil d’evitar i els dos grans esportistes no seran els únics a nedar en aquelles aigües. Les orques, mamífers marins molt agressius, estaran també per allí.

Per Anais Nahum. 

dilluns, 7 de maig del 2012

Gran cap de Setmana amb l'Ibiza Ultra Team


Seguin amb el nostra repte d’assolir l’arribada a Mallorca aquest proper agost i amb la intenció de continuar construint la nostra preparació física i mental aquest passat 28 d’abril ens plantarem a Eivissa per tal de participar en la prova de natació de llarga distancia que organitzava la “Ibiza Ultra Team”  un recorregut total de 11,5Kms, un recorregut en punt de sortida “Sa Caleta” i la arribada a “Es Cavallet”.
Els membres d’horitzons que hi participàrem fórem el Ferran, el Victor i jo mateix. Un una prova important pels tres ja que pel Ferran se’l marcava com un test personal el poder avaluar la seva recuperació de la lesió de trencament de tíbia i si l’assimilació de la seva incorporació pretèrita als entrenaments un cop rebuda l’alta metge anava segons les seves sensacions que ell mateix anava comentant, pel Victor era la possibilitat de poder avaluar si la seva determinació i fortalesa mental seguien intactes i li permetien assolir una bona marca que li donges peu seguir-nos encoratjant a tots vers el nostre repta, per mi m’ho vaig plantejar com un examen de recuperació de setembre ja que les darreres setmanes he patit una mica amb la manca de temps per poder seguir els entrenaments que ens marca SIKsports i que sé que tots els companys segueixen al peu de la lletra i jo tenia la sensació de estar quedant-me una mica endarrerit i no les tenia totes de si podria seguir el que ens estem marcant.
La historia comença el dia abans 27 d’abril amb el viatge a Eivissa, pàrking, avió, breafing, pasta party, recollida de dorsals, hotel i piltra i per fi el gran dia sortim de l’hotel a les 7:00 del matí vers l’aparcament del port on agafarem el bus que ens ha de portar a la sortida de Sa Caleta. Un cop allí comencem els preparatius pre- travessa, cares conegudes, comentaris de les darreres coses fetes i iniciem els rituals de col·locació de neoprens (que cullons si que m’he engreixat, que gordo estic, etc) vaselina, guants de latex, gorro, ulleres, gels, xip, etc. Per fi les 9:00 el control cap la platja, darreres instruccions de la organització i darrers desitjos de que tot vagi be i sona la bocina. Prenem direcció vers el Cap des Falcó i creuem la punta de Ses Portes on ja enfoquem la darrera llarga recta vers la platja de Es Cavallet.
Quan arribo el Ferran, el Victor ja fa estona que s’esperen, comentem la jugada el Ferran ha fet un temps impressionant de 2:39:20 i ha quedat el setè de la general, jo crec que la seva recuperació es total i que pot estar ben tranquil, el Victor un altre tant 3:11:33 un temps que notifica una fortalesa impressionat  i jo 3:24:59 be, em caldrà donar-hi un cop de mà amb el reforç per tal de no quedar despenjat amb la resta del grup. La resta del programa va tenir com a cloenda un lliurament de premis a la discoteca del Pacha on varem poder comentar la jugada amb d’altres nedadors.
La nostra cloenda particular la firmarem l’endemà quan sortirem a nedar a la platja d’Embar a l’illa d’es Vedranall una travessa de 5000 metres, una bona cloenda per dos dies d’intens nedar.
Crec que tornem amb les nostres conclusions particulars fetes i que ens ha d’ajudar enfocar, millorar i a corregir i que aquesta recta final de tres mesos que ara se’ns presenta sigui per prendre els propers entrenaments amb més il·lusió que mai per tal de poder mantenir la serenor de visualitzar el desitjat repte i que els nervis que van en augment no ens pugin trair, també varem trobar a faltar la sempre benvolguda presència del nostre company Bernat que per problemes d’agenda no va poder venir, però queden molts Km per tal de fer plegats i moltes mes cròniques de travesses a fer .
Pere  

Culturilla marinera – les minves de maig (realment de gener).



Aquest dies quan hem sortit a entrenar al mar em vist un fenomen que no havia vist mai o
be no hi havia reparat a pensar-hi i es que el nivell de mar esta molt per sota del que estem
acostumats, ja que quasi esta per sota de l’espigó petit de davant de la piscina.

Comentant aquesta qüestió amb el Victor em va dir que això eren les minves de maig i em va
picar la curiositat així que vaig decidir indagar-ne l’origen per tal de fer-ne una petita crònica
de culturilla general.

Aquest fenomen es conegut amb el nom de minves, menguas o ses calmes “normalment de
gener”però no es una ciència exacta i ara mateix estem a maig i ver per on aquí les tenim.

Aquest fenomen es produeix normalment a la conca mediterrània occidental i es tracta d’una
reducció, minva, del nivell del mar degut a la presencia d’altes pressions atmosfèriques durant
molts dies, tal com està passat ara mateix. El mar queda en calma i la presencia d’aquestes
altes pressions l’esclafen, provocant una reducció del seu nivell que pot oscil·lar entre un 20 o
40 centímetres, altres fenòmens associats son les boires.

Pere

dimarts, 24 d’abril del 2012

Video motivador de Miquel Suñer

Miquel Suñer es considera a si mateix un "alpinista de la natació". Aquest nedador de llarga distància en aigües obertes vol completar la Triple Corona, un dels reptes més importants del món en natació a mar obert. Va creuar el Canal de la Manxa el 2010, va participar en la Manhattan Island Marathon Swim el 2011 i vol intentar nedar el Canal de Catalina el 2012.

dimarts, 17 d’abril del 2012

Entrevista al Culturetes de Mataró Radio

El passat divendres dia 13 d'abril, en Víctor i jo vam anar a Mataró Radio acompanyant a en Marc Caballé (Gerent de Neda el Món), perquè ens fessin una entrevista sobre el món de les aigües obertes.
Jo com sempre, talladet talladet..!
Clickant el logo de Mataró Radio es pot escoltar.
Gràcies LLuís.
Ferran

dilluns, 16 d’abril del 2012

La boia, jo i les meves travesses en solitari



La meva companya..
En la fase de la preparació en la que ens trobem ja han començat les mini travesses de mes de 5000 metres al mar a modus d'entrenament, arribat aquest punt em vaig plantejar a mi mateix que vist que durant la travessa de camí vers Mallorca haurem de nadar sols sense cap tipus de company al costat amb qui tenir contacte visual dins de l'aigua tret de la zodiac que ens haurà de donar els avituallaments, vaig pensar per que no, en algun moment s'haurà de començar a entrenar la sensació de solitud al mar i l'esforç durant un temps prolongat sense cap tipus de recolzament extern simplement amb l'avituallament que puc arrossegar dins de la meva boia.  La boia que s'ha convertit amb la companya de penúries i suport moral, sembla mentida el que fa una cordeta de goma lligada al turmell i un tros de pvc inflat, son les referències visuals que tinc per conèixer com va el corrent i per on bufa el vent si l'anada o la tornada serà fàcils o hauré d'apretar més del que tenia pensat.

Les paranoies mentals que m'agafen sobre tot a la recerca de les temudes meduses i mes quan les aigües estan tèrboles i no veus mes enllà de les ulleres piscina , ja no han de trigar aparèixer com cada d'any per donar-hi més nivell, per tal de no poder nedar tranquil, concentrat amb il·lusió i haver de tenir obert el tercer ull, cal evitar en tota la mida del que sigui possible ensopegar de morros amb un d'aquest maleïts animalots flotants vaig pensant tota l'estona.

Les travesses de Mataró - Llavaneres son els meus clàssics, ara l'espigó, ara l'edifici de la caixa, sant Simó, els bunkers, la casa blanca, l'hotel del Castell de Mata, l'edifici groc dels recanvis de cotxe, els hivernacles, la benzinera i per fi el restaurant Pinsmar i la platja de Llavaneres  (per fi primer tram superat - ara queda tornar), cerco el botellí, trago d'aigua amb sals i sant tornem-hi vers Mataró.

El proper repte es fer-ho de nit, haurem de veure si hi han collons!!

Pere

diumenge, 15 d’abril del 2012

Reportatge de la revista del CNMataró


dimecres, 11 d’abril del 2012

Sant Feliu de Guíxols – Cala Giverola. 10.000 Mts.



 Com a preparació per dur a terme el nostre repte d’arribar nedant a Alcúdia desde Mataró, el passat dissabte día 7, vaig anar amb el company i amic Jorge Pérez a fer la travessa de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar.
Per dur a terme aquest entrenament, vàrem tenir l’inestimable col.laboració de la Melina Matías, que amb el seu Kayak ens va fer de suport i protecció. La Mónica, parella d’en Jorge ens “vigilava” desde varis punts de la carretera i ens va facilitar la logística de recuperació de cotxes.

A les 9:30 iniciàrem el nostre entrenament, amb un mar ben plàcit, a la platja de Sant Feliu. Ja només sortir de l’abric del Port i afrontar el pas del Feu, ja vàrem intuir que el nostre repte no seria gens fàcil.......
El pas del Feu, no volgueu saber com es va fer, una paret d’aigua impresinant ens venía de cara cada cop que una onada arribava a l’entrada de l’estret canal, alçant-nos m’es de dos metres. Com mana la prudència, vàrem passar d’un en un fent una vigilància recíproca de la situació. Ja a mar obert vàrem establir un ritme molt cómode, entre el minut trenta cinc i el minut cuaranta al pas dels cent metres. Un parell de parades d’avituallament d’un parell de minuts i ja teniem a vista el Castell de Tossa.
La méteo ja avisaba d’un canvi important a partir de les 12 del migdia, i axí va ser.........
De cop, ben bé com si algú deixa la porta oberta, el vent va començar a bufar amb molta intensitat, i el mar que ja de per sí estava catxondo, es va començar a enfurismar com si l’hi fessim nosa. Desde Cala de Salionç, avançar es va tornar un bon suplici, sobretot per el Kayak, que completament desprotegit, el vent l’hi posava molta resistencia per avançar. Mica en mica, amb un mar ja un pel difícil vàrem arribar just davant de Cala Giverola, a uns 1.550 metres del nostre objectiu que era la platja principal de Tossa de Mar. El seny, i el bon sentit comú que ha de regir sempre en totes les aventures, va fer-nos decistir d’arribar fins a Tossa i vàrem acabar la travessa entrant a Cala Giverola.
Un gran entrenament, un gran dia, uns bons amics i una Paella a Sant Feliu de muerte!!!

Aquesta travessa es molt bona per la gent que es vol iniciar poc a poc a la llarga distància, ja que té diversos punts on “escapar-se” en cas de que el mar es posi difícil, o que el cansament dificulti continuar amb garanties. L’aplicació d’Iphone WindGuru, es molt recomenable per saber els vents que ens trobare’m durant les travesses.

Salut i Milles!!

Victor.


dimecres, 28 de març del 2012

"¿Pooor Qué?"

¿Por qué?
Aquesta mítica pregunta que ha posat tant de moda el senyor Mouriño, és la que més vegades he sentit últimament desprès d’explicar aquest repte. Intentaré explicar-ho.

Quan em van explicar per primera vegada el que volien fer, jo també vaig pensar el mateix: “¿Por qué?”. Quin sentit té anar fins a Mallorca nedant durant 3 dies( si  tot va bé), nedant de nit, nedant amb animalons que fan una companyia difícil d’agrair, menjant malament, dormint poc, havent d’entrenar durant força temps abans, compaginar-ho amb la feina, els estudis, etç, etç....

Doncs  quan penses en totes aquestes coses el tema no pinta gens bé i poc té al seu favor, però en tot això també hi ha moltes altres coses que s’han de tenir en compte.

Aquest repte és una oportunitat per poder situar a Mataró en el mar, doncs moltes vegades tinc la sensació que aquesta ciutat hi viu d’esquenes i no l’aprofita tant com es podria ni tampoc en té masses ganes ( de moment). Això val a dir que és una sensació pròpia, segurament hi haurà molta gent que no hi estigui d’acord.

Per altra banda també és una gran aventura amb moltes vivències i emocions que podrem compartir amb la gent del grup  quan estiguem a alta mar i durant aquests temps d’entrenament i planificació de l’activitat. Amb al pas del temps he aprés que l’únic record que queda de les coses són les emocions viscudes i, només per això, ja val la pena treballar pq siguin el millor possibles.

També haig de reconèixer que hi ha una part “professional” que penso que és interessant, doncs actualment m’estic dedicant a l’entrenament  de persones, grups i empreses ( entre d’altres coses) amb SiKsports , i  ja que ens van demanar que portéssim la part de la planificació  esportiva , doncs perquè no formar part també activament amb tot plegat?

Dit i fet, cap a Mallorca s’ha dit!

Molta gent és fixa amb els últims tres dies,els dies de la travessa. Jo penso que és la cirereta del pastís. Per mi el que és més interessant són tots aquells dies en que compartim entrenaments, que quedem per planificar les tasques a realitzar durant la setmana, quan discutim entre nosaltres per algun tema que de segur el senyor VM veu clarament com enfocar-ho, o el senyor PD ens organitza tots els horaris, fins i tot els de la família o el  FS va fent els seus “pinets” com a Blogger.

És així, la travessa és la final d’un camí emocionant, complicat, divertit i enriquidor,dur i moltes coses més que difícilment canviaria per anar nedant d’aquí a Mallorca.

Ja posats, us deixo la ruta de l’últim entrenament que varem fer a mar obert amb el senyor FS alies el PC, amb el neoprè Synergy que tenia amagat al fons de l’armari i que tant he trobat a faltar. Això de sentir l’olor de la goma del neoprè em fa posar la pell de gallina i  també em recorda  grans batalles en “alta” mar. XDDD

Aquí us deixo el detall de la ruta del dissabte.
Per si no la podeu obrir: http://tpks.ws/gvNJ1VmF

Salut i kms,

Bernat

dimarts, 20 de març del 2012

Ja torno a entrar a l'aigua!!

La veritat és que no em puc queixar, avui fa tot just quatre setmanes que em van operar de la fractura de peroné que vaig tenir un parell de dies abans degut a una mala rebrincada.
El dimecres passat vaig fer la meva primera presa de contacte amb la piscina, vaig fer un petit passeig de 500 metres amb uns vint minutets. La cicatriu es va estovar però sense cap problema, de totes maneres no vaig tornar-mi a posar fins divendres que ja vaig nedar 2000 metres amb suro entre les cames per no fer-me mal.
El cap de setmana he fet repòs per encarar la setmana amb una rutina d'entrenaments i així posar-me les piles. Ahir ja vaig rodar 3000 metrillos, i seguidament uns quants exercicis de gomes i quatre peses. Això de portar les cames com si no hi fossin, fa que se'm faci molt llarg l'entreno..
Avui he fet al revés, he fet primer quatre peses i abdominals, i cap a l'aigua! Escalfant 500 metres i seguint amb 8 de 200 mts ( ufff!!! com m'han costat!), per acabar, he rodat fins arribar als 3000.
Iuuuuhuuu!!!! aquesta setmana ja en sumo 6000!!! Fa poc per mi això era una misèria, però ara és moolt!! (com canvien les coses..)
Salut!





diumenge, 18 de març del 2012

Calella - St. Pol - Calella


Aquest matí hem inaugurat els entrenaments al mar (la temperatura ja és asequible amb neopré) el Víctor i jo, hem fet 6600 metres. En un principi ens havíem plantejat anar de Calella a Canet de Mar però degut a les condicions del mar que ens hem trobat, bastant difícils, ja que hem nedat a contra corrent tota l’estona, hem decidit arribar fins a Sant Pol i tornar cap a Calella, al final el total ha estat el mateix. En aquesta travessa ens ha acompanyat la Melina amb el caiac, que ens ha pogut donar suport amb els avituallaments i amb el guiatge durant l'entrenament.
Seguim fent camí vers Alcúdia. Si algun aficionat a la natació en aigües obertes es vol apuntar a fer algun entrenament a mar amb nosaltres esta convidat. Només cal que ens ho digui.

Pere


Entrevista amb la COM Ràdio

Aquest dijous en Marc Pijoan encarregat de portar l'apartat de "l'altra cara de l'esport" del programa "Extraradi" amb Olga Vallejo, es va posar en contacte amb en Bernat per dir-nos si ens anava bé que el divendres a les 16h ens truquessin per telèfon per fer-nos una entrevista en directe sobre el nostre repte, o com ells mateixos van dir, de la nostra bojeria.. I sí, així va ser, el divendres tan en Bernat com jo, vam poder estar junts per poder atendre la trucada.. Uff! quins nervis..!! En Pere i en Víctor no van poder-hi ser per qüestions laborals (la feina no perdona)
Desde aquí, moltes gràcies a l'equip del programa. L'entrevista se'ns va passar molt ràpit, i va ser molt divertida.
Aquí està:
Ferran

dimarts, 13 de març del 2012

Una manada d'uns 30 dofins és rescatada per un grup de banyistes al Brasil

El passat dia 5 de març a les 8h del matí una manada d'uns 30 dofins van agafar un rumb equivocat el qual els deixava embarrancats a la platja de Cabo do Arraial (Brasil). Un grup de banyistes ho va veure, i els van anar ajudant a tornar a entrar a l'aigua. Felicitacions a la gent que els varen ajudar.

diumenge, 11 de març del 2012

Convidats a la primera trobada de "Sensacions a l'Estret" de Neda el Món


Ahir dissabte, gràcies a la invitació de Neda el Món, en Ferran, en Victor i jo mateix vàrem poder compartir les nostres experiències de l’Estret de Gibraltar amb el grup de nedadors que aquest proper mes setembre intentaran aquest repte recolzats per Neda el Món.
Durant la presentació, l'organització va donar als nedadors tot tipus de informacions, tant de com han de portar a terme aquest repte i el seu funcionament logístic com organitzatiu.
Després d'un petit descans, començà la segona part amb una mica d'explicació de les nostres experiències i pregs i preguntes. Les qüestions que se’ns plantejaren foren de tot tipus, logístiques, mentals, de sensacions, entrenaments, etc...
L’experiència fou molt enriquidora, ja que dintre del grupet de nedadors que vam assistir i ja hem creuat l’Estret, vàrem tenir la sort de compartir taula amb el Víctor Galbe i el Miquel Suñer, que és el primer nedador català que està a punt d’aconseguir la Triple Corona (tres de les travessies més dures del món: Canal de la Mànega, la volta a l’illa de Manhattan i el canal de Santa Catalina a California). Tot un luxe per nosaltres.
Per acabar, en Jonathan Gómez ( entrenador de natació) ha donat una serie de consells de com portar a terme els entrenaments.
Ferran, Víctor, Pere, Miquel Suñer i Víctor Galve respectivament
Personalment vaig quedar molt impressionat amb les paraules d'en Miquel Suñer, ja que va resumir moltes de les nostres pors front als reptes esportius i que moltes vegades ens ajuden a poder afrontar la vida amb major serenor i experiència.
Prenent unes paraules publicades a la web del Miquel Suñer podríem dir :

Hi ha una veritat elemental
que afecta tots els projectes
d’iniciativa i que, si s’ignora,
fa fracassar infinitat d’idees
i de plans esplèndids:
I és que en el moment en què
et compromets definitivament,
entra en joc la providència…
Qualsevol cosa que vulguis
o que somniïs que pots fer,
comença-la
La determinació té geni, poder i
màgia.
Comença ara…
J.W. Goethe


Gràcies a Neda el Món per aquesta tarda tan enriquidora.
Pere